Blog de Juventudes Socialistas de Xirivella: diciembre 2006

11 diciembre 2006

MURIÓ EL DICTADOR, PERO NO SE ACABÓ LA RABIA


MURIÓ EL TIRANO, PERO NO SE ACABÓ LA RABIA

Se murió el tirano, pero no se acabó la rabia. Tras una larga vida de crímenes atroces, saqueo de las arcas del Estado y obscenas mentiras, el dictador falleció confortablemente sin haber estado ni un solo día en la cárcel mientras sus victimas continúan reclamando justicia. Hoy no brindamos por su muerte porque nunca nos impulsó la venganza sino la justicia y porque lamentamos que haya desaparecido sin pagar por sus crímenes.Pinochet fue el máximo responsable de la ejecución, desaparición y tortura de más de 4000 chilenas y chilenos cuyo único delito fue luchar para construir un país más justo. A ellas y ellos se suman las miles de victimas que nunca fueron reconocidas oficialmente. El dictador y sus secuaces también condenaron al pueblo chileno a una muerte lenta provocada por la miseria que generó su régimen mientras él se llevaba millones de dólares al exterior con la complicidad de bancos y gobiernos extranjeros.Dieciséis años después del final de ésta época de terror, el símbolo de las atrocidades ha muerto, pero continúan sangrando las heridas abiertas. Todavía caminan impunes por las calles de Chile algunos de los que ejecutaron sus órdenes asesinas. Gozan de una feliz jubilación quienes desde Estados Unidos y Chile instigaron y financiaron el golpe de Estado. Nunca se pidió responsabilidades a los gobiernos español y británico por permitir que el asesino se burlara de la justicia. La familia de Pinochet disfruta ostentosamente del dinero robado a todos los chilenos. Y aún no se ha cumplido el derecho más elemental de las víctimas: escribir la verdadera historia de lo que pasó y conocer el paradero de los que siguen desaparecidos, entre ellos el sacerdote valenciano Antoni Llidó, secuestrado y torturado por órdenes directas de Pinochet.La muerte del dictador no cierra una página negra de la historia de Chile sino que tiene que abrir nuevos caminos para que la verdad y la justicia finalmente lleguen a Chile.ACTO DE DESPEDIDA AL MILICO TRAIDOR, LUNES 11 DE DICIEMBRE A LAS 20,30 HORAS EN LA PLAZA DE LA VIRGEN. VALENCIA.PROGRAMA:1.- ACTUACIÓN DE CANTAUTORES CHILENOS2.- LECTURA DEL COMUNICADO DE CHILENOS EN VALENCIA.3.- PARODIA AL DICTADOR (Colectivo En Rodaje)4.- ACTUACIÓN DE LUCHO ROA.CHILENOS EN VALENCIAFERNANDO LLAGARIA667 423 656

01 diciembre 2006

DIA MUNDIAL DEL SIDA. MANIFEST DE JSX

DIA MUNDIAL DEL SIDA. MANIFEST DE JSX



Les dades de l’informe anual del Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/SIDA (ONUSIDA), revelen que l’epidèmia de la SIDA segueix causant estralls en tot el món.
Només al llarg d’enguany s’han produït més de quatre milions de noves infeccions, i prop de quaranta milions de persones de tot el planeta estaran malaltes o seran portadores d’anticossos de la SIDA.
Aquestes dades són esgarrifoses si els mirem de prop: un nombre tan elevat de contagis implica que, actualment, més de dos milions de xiquets i xiquetes, així com prop de 20 milions de dones de tot el món pateixen aquesta malaltia, per a la qual els tractaments segueixen sense ser prou accessibles.
Aquesta situació és especialmente greu en països en vies de desenvolupament. La manca d’informació, i la dificultat d’accés a mètodes con el preservatiu és un dels principals factors que contribueixen que aquesta pandèmia seguisca estenent-se. A més els tractaments mèdics no són accessibles per a molts dels afectats, pel seu elevat preu.
Menys d’una de cada cinc persones que corren el risc d’infectar-se tenen accés als serveis bàsics de prevenció, com medicaments o tractaments, un greu problema que afecta de manera molt especial a l’Àfrica subsahariana, on en el que va d’any s’han infectat amb el virus de la SIDA més de tres milions de persones.
Només en aquells països on s’ha fet una clara aposta per fomentar l’ús del preservatiu com mètode de prevenció de la SIDA s’ha produït un important descens en el nombre d’infectats, països com Kenya, Zimbaue o els de la regió del Carib.
Però per a la realització d’aquests projectes és imprescindible contar amb mitjans, pel que és fonamental que, com ja està fent el Govern d'Espanya, també les restants administracions públiques vagen incrementant gradualment i de forma continuada els pressupostos destinats a la Cooperació Internacional, fins a aconseguir arribar al 0,7% del PIB. I, per descomptat, incloure dins dels programes de cooperació, els de prevenció de la SIDA i altres malalties de transmissió sexual.
A més, és necessari que en aquests països els ciutadans afectats de SIDA puguen accedir als tractaments de la malaltia, i per a això és imprescindible que la Comunitat Internacional en el seu conjunt, i la Unió Europea en particular, comprometen tots els seus esforços en l'eliminació de les patents d'aquests tractaments, així com en el seu finançament, per a garantir l'accés a l'esperança a tots aquells que pateixen aquesta malaltia. Els tractaments contra la SIDA mai poden ser un negoci.
Segons les últimes dades del Registre Nacional de SIDA, a Espanya es van diagnosticar durant el passat any 1.649 casos de la malaltia, però a pesar del marcat descens que ha registrat la incidència de la SIDA des de l'extensió dels tractaments antirretrovirals de gran activitat, Espanya segueix sent un dels països més afectats d'Europa Central. La raó principal per la qual el nostre país ha arribat a aquesta situació és l'absència de percepció de risc d'infecció per part de la població general, que segueix identificant la infecció per VIH com pròpia de grups de població determinats
Espanya s'ha convertit en referència mundial en la política de prevenció del contagi de la SIDA entre els usuaris de drogues per via intravenosa, programes que es van iniciar a principis dels 90, i que han reduït de manera progressiva i molt significativa els afectats pel VIH per aquest motiu.
Però aquest descens ha suposat que per primera vegada les relacions sexuals no segures siguen la primera causa de contagi de la SIDA en el nostre país, contagis que afecten principalment a joves i immigrants heterosexuals, i segons han assenyalat experts, dones joves.
Aquesta dada no fa més que certificar la necessitat de promoure des de totes les institucions conductes sexuals saludables i estratègies que faciliten l'accés i ús del preservatiu.
Després dels anys de Govern del PP, caracteritzats per una actitud repressora, que va dur que en les campanyes de prevenció de la SIDA engegades pel ministeri de Sanitat i Consum pràcticament desapareguda la figura del preservatiu, únic mètode que s'ha mostrat eficaç per a prevenir la SIDA, és necessari fer un esforç especial en matèria d'educació sexual i prevenció de les malalties de transmissió sexual en tots els àmbits, però especialment entre els joves.
I aquest esforç inclou informar i facilitar l'accés a preservatius en els centres educatius, siguen aquests públics, concertats o privats. Si els joves no tenen la suficient informació, si no són conscients que el risc existeix, i a més no tenen un accés fàcil als mètodes de prevenció, estarem posant de debò perille la seua salut.
Segons dades del Ministeri d'Educació, en 2004 havia més d'un milió de joves que cursaven els seus estudis d'educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i universitària en centres privats o concertats.
Entre els 14 i els 18 anys és fonamental que els joves tinguen accés a una completa i correcta informació sexual. Més enllà de consideracions morals i religioses, els joves han de saber exactament al que s'enfronten, i després decidir en consciència, i en el cas que decidisquen mantenir relacions sexuals, és responsabilitat de tots que aquestes siguen segures.
l fet que des de l'Administració es garantisca que els joves reben la informació en els propis centres educatius és una garantia que aquesta arribe a tots, i de la manera més adequada i exacta.
Per això estem convençuts que no es pot deixar que l'accés de tots aqueixos joves a aquesta informació quede a l'arbitri de l'adreça d'un centre, una organització, o la jerarquia d'una determinada creença religiosa. La SIDA és un problema social, una malaltia amb greus conseqüències, i no podem posar en risc la saluda de centenars de milers de joves, per raons religioses o morals, que no sempre els afectats comparteixen.
L'ONU ja ha advertit que la utilització del preservatiu com mètode de prevenció de la SIDA és un assumpte innegociable, i així ha de ser-lo també per a les nostres administracions, que han d'engegar campanyes i accions preventives en tots els centres educatius.
Per aquesta raó Joventuts Socialistes insta al Govern a prendre les següents mesures com mig per a combatre el VIH i les seues conseqüències:
1 . Desenvolupar mesures destinades a facilitar l'accés al preservatiu, com únic mitjà eficaç per a evitar la propagació i el contagi de la SIDA, destacant entre unes altres un Pla Específic en el qual s'incloga la col·locació de màquines expenedores de preservatius en els centres educatius, tant públics com privats i concertats.
2 . Intensificar les campanyes d'informació i sensibilització sobre l'ús de preservatiu, i els hàbits sexuals saludables, especialment en els centres educatius, d'Ensenyament Secundari, FP i universitaris, tant en els sostinguts amb fons públics, com en els privats.
3 . Desenvolupar, al llarg de tot l'any, campanyes informatives i de prevenció el disseny de la qual, desenvolupament i avaluació estiga participat per Consells de la Joventut i Consells d'Estudiants d'Universitats i, a través d'aquests, amb associacions juvenils. Així com unificar la campanya del Ministeri amb la del CJE, donant protagonisme a aquesta entitat i a tots els consells de la joventut autonòmics
4 . Considerar la investigació de vacunes contra la SIDA, així com els tractaments mèdics per a pal·liar i eradicar aquesta malaltia, com prioritaris en les tasques d'investigació, donant suport moral i materialment aquestes investigacions.
5 . Instar a les empreses farmacèutiques a posar tot la seua obstinació a acabar amb aquesta malaltia, eliminant les patents farmacèutiques associades a aquests tractaments, que impedeixen l'accés als mateixos a una gran part de la població de tot el món.
6 . Donar compliment a l'augment de l'ajuda a la Cooperació internacional programat pel govern, i instar a totes les Administracions públiques que, com a mínim, seguisquen aqueix augment progressiu fins a arribar al 0,7% del PIB destinat a la cooperació internacional.

LA OTRA TREGUA

En 1998 el entonces gobierno del PP de Jose Maria Aznar se encontro ante una tregua de la banda terrorista ETA que tuvo otro tratamiento bien distinto del que está teniendo la actual tregua.
Es conveniente refrescar la memoria de los ciudadanos.
Queremos que sepas la verdad y que nos des tu opinión al respecto.

Puedes ver el video de las opiniones del PP en el 98 en: http://www.psoetv.es/index.html